Punt i final al curs de Comunicació Científica de UVic i Eduscopi

Reflexions finals (molt personals) al voltant del curs de Comunicació Científica i Divulgació de UVic i Eduscopi.

Ja queda molt lluny aquell 11 de novembre de 2016 en què vaig assistir a la sessió inaugural del Curs d’Especialització en Comunicació Científica, organitzat per la UVic i Eduscopi.

La tarda d’un divendres de tardor suposo que no és el millor moment per copsar el dinamisme d’un campus universitari, però és ben cert que, tot i la buidor dels passadissos, les intervencions dels ponents (Michele Catanzaro, Jordi de Manuel, Jesús Purroy i Jorge Wagensberg) van aconseguir escalfar l’ambient i els motors de tots els participants: el curs prometia!

I això que no les tenia totes amb mi quan a principis de l’estiu vaig fer els tràmits per inscriure’m. D’entrada, el fet que estigués organitzat per una universitat privada, i gestionat per una empresa de divulgació, educació i comunicació científica, no em motivava gaire. Suposo que són molts anys de defensar un model educatiu públic, i això et fa ser ¿excessivament? crític amb altres propostes.

ToniSalvaSergi
Els responsables del curs a la sessió de cloenda

Però bé, vaig aprofitar un moment de “compra compulsiva”, i quan em vaig adonar, ja estava inscrit. I crec que va ser una de les millors decisions formatives que he pres en els darrers anys.

Han estat nou mesos plens que m’han servit per apropar-me de forma més professional i metòdica a un món, el de la comunicació i la divulgació científica, amb el que ja feia temps que flirtejava (subscripció a diverses publicacions, assistència a Campus Gutenberg, seguiment en xarxes socials …). Mai no m’he plantejat reorientar la meva vida laboral (sóc professor de secundària, malgrat actualment no estigui a peu d’aula), i per això havia descartat en diverses vegades altres opcions de formació força rellevants i de prestigi en aquest camp, tant per la dedicació horària exigida com pel seu elevat preu.

No us enganyeu: que el meu objectiu no fos dedicar-me a la comunicació de la ciència no vol dir que ara no ho pugués fer. Des dels formats més tradicionals (ràdio, llibres, articles de premsa …) fins als aspectes més actuals (SEO, infografies, blogs …), el curs ens ha proporcionat els referents, les eines i les estratègies més adients en cada d’aquests àmbits per tal d’iniciar (o consolidar) una carrera professional. Això sí, amb molta, molta feina: sessions intenses de 5 hores de durada, i lliuraments de tasques (individuals o en grup) cada dues o tres setmanes.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

De fet, la majoria dels companys i companyes amb qui he tingut el plaer (i us asseguro que NO és una frase de compromís) de treballar, riure i plorar conjuntament, ja estan engegant o donant forma a propostes i iniciatives de comunicació científica molt serioses.

És veritat que encara ens/els queda molt camí per recórrer, però no és menys cert que reuneixen totes les característiques necessàries perquè aquest camí sigui molt profitós: constància, coneixement, professionalitat, eines i recursos, creativitat …

Em sento molt orgullós de poder dir que conec gent com el Karel, l’Esti, la Laura, l’Eli, el Jordi, la Irene, la Clàudia, la Pili, la Judit, la Núria, la Pilar, l’Esther, la Marta, la Sònia i l’Anna (Sí, ja sé que podia haver posat punts suspensius, però és que no volia deixar-me’n cap, perquè tots són molt importants)

I què dir del Salva i el Toni, les cares visibles del curs? Atenció i dedicació excepcional, seguiment intensiu de les nostres tasques, disponibilitat absoluta a resoldre aspectes de tot tipus (i us asseguro que n’hem vist de molts colors), però, molt especialment: una font inesgotable de coneixement, orientació i idees, que ens han conduït amb fermesa però amb molt de sentit comú al llarg de tot aquest temps.

Acaba una etapa, i se n’obre una altra. Aquests darrers dies han estat plens de comentaris respecte del futur, de compartir nous projectes, de cercar complicitats i possibles col.laboracions …

Encara no ho saben, però jo els tinc molt presents, i sé que són gent a qui acabaré contactant per “enganyar-los” en propostes que avui ni tan sols tinc al cap. El talent no es pot desaprofitar, i no és fàcil teixir xarxes tan dinàmiques, diverses i riques com la que s’ha creat a partir d’aquest curs. Un dels reptes que se’ns presenta és fer-la créixer i mantenir-la viva. Ja tenim un objectiu pel setembre …

Per molts anys, amics i amigues!

spiders-web-spiders-autumnPhoto credit: Foter.com

 

 

 

 

2 comentarios en “Punt i final al curs de Comunicació Científica de UVic i Eduscopi”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s