@CERNtripetas: divulgació des del bell mig de la ciència

Entrevista a Héctor García-Morales, investigador al CERN i divulgador científic.

En el seu moment, quan preparava el meu programa personal d’activitats durant la setmana que passaria al CERN (com si no hagués tingut prou amb el que m’esperava …), vaig considerar que un bon complement a l’entrevista a la Mónica Bello, i l’apropament al programa Arts at CERN, seria intentar conèixer de primera mà el treball d’un científic amb un biaix més divulgatiu.

Vaig consultar en Paco Barradas, el coordinador del programa, i ell em va proposar que l’Héctor García – Morales podia ser un bon candidat: a més de col.laborar de forma destacada en el programa de professors espanyols, també és força actiu en activitats de divulgació, tant personals com en les organitzades pel propi CERN.

Vam intercanviar uns quants correus electrònics amb l’Héctor, per avançar-li la meva intenció, i durant la setmana del programa vam poder trobar un forat per xerrar una estona.

Héctor García-Morales, en un moment de la trobada a una cafeteria del CERN

No us negaré que, d’entrada, l’Héctor fa una mica de ràbia: no només és jove (si més no, més jove que jo …) i simpàtic, sinó que a més és capaç d’explicar amb gràcia (i de forma que s’entengui !!!) conceptes tan estranys com l’antimatèria o els detalls de la sala de control del CERN. A això hem d’afegir que treballa al CERN des de fa ja uns quants anys, que manté un canal de Youtube de divulgació (CERNtripetas), i que participa en l’organització d’una setmana d’esdeveniments científics a la seva localitat natal, Sant Joan Despí.

Anem a conèixer-lo una mica millor …

Quina ha estat la teva trajectòria per arribar al CERN?

Un cop vaig acabar la carrera de Física, a Barcelona, tenia clar que el tema que m’agradava era la Física de partícules. A l’hora de decidir-me per un màster, vaig escollir el de Física d’acceleradors, interuniversitari, perquè coincidia amb l’etapa final de la posada en marxa de l’Alba, el sincrotró de Cerdanyola, i vaig pensar que a nivell professional em podia oferir bones possibilitats.

A l’hora de fer la tesi final de màster, i després de confirmar que no hi havia opció a fer-la a l’Alba, vaig contactar amb un professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, que formava part d’un petit grup de recerca en física d’acceleradors, que ja tenien establerta una col.laboració amb el CERN.

Això em va permetre fer el projecte final i presentar els resultats en una conferència internacional a Ginebra, on alguns dels assistents em van animar a continuar, fent la sol.licitud per començar una tesi doctoral, vinculat al CERN.

Llavors el CERN té el seu propi programa de doctorat?

No, el CERN ofereix contractes de doctorat, però no atorga el títol de doctor. Aquest títol l’ha d’atorgar una universitat. En el meu cas, vaig apuntar-me al programa de doctorat de la UPC, i vaig venir cap aquí a fer la recerca.

Un cop acabada la tesi, vaig sospesar diverses opcions per fer un post-doc, i vaig acabar optant per la Royal Holloway University, de Londres, que tenia un programa molt més definit, amb millors condicions, i a més amb la possibilitat de continuar treballant al CERN.

Després d’una estada a Londres d’un any i mig, amb viatges continus a Ginebra, vaig proposar-los una modificació a les condicions del meu contracte, i des de llavors treballo físicament al CERN, en tasques d’investigació principalment, tot i que també desenvolupo altres tipus d’activitats, com visites guiades, la col.laboració amb el programa de professors, etc, que des de la universitat també estan força ben valorades.

Hector Garcia en una xerrada pel grup de professors espanyols

Com vas començar a participar en accions més divulgatives?

Això va començar en arribar al CERN, quan em van explicar que el personal podia apuntar-se a fer de guia de les visites que es fan. És una activitat voluntària, on tu t’apuntes a aquelles visites on et veus capaç, en funció del teu perfil professional.

Per convertir-te en guia has d’assistir a un curset d’un dia, on et donen unes eines bàsiques de comunicació, i et porten als diferents llocs per on passen les visites, on et comenten els detalls principals que hauràs d’explicar.

Vaig trigar molt poc en fer-me guia, i des de llavors he participat en les visites guiades. Al cap d’un temps vaig començar a escriure un blog de divulgació científica en general, però el vaig abandonar, i ara tinc el canal a Youtube.

Què t’aporten aquestes activitats de divulgació?

Un aspecte que perdo pel fet de no treballar en un entorn més acadèmic, com passaria si fos a Londres, és el fet de poder impartir classe. Tot i que hi hauria la possibilitat de desplaçar-me per seminaris, tallers puntual o activitats de curta durada, sí que és un aspecte de la vida acadèmica que trobo a faltar.

Les activitats de divulgació i educació que realitzo aquí m’ajuden a complementar aquesta part, i tot i ser de caràcter voluntari i d’iniciativa pròpia, tenen molt bona rebuda per part dels meus superiors.

Com vas decidir-te pel videoblog?

Això va començar una mica per la moda de Youtube, i de seguir l’exemple d’un conegut meu, en Javier Santaolalla. Ell va començar el seu canal, i jo vaig pensar que també podria fer alguna cosa semblant, aprofitant que estava al CERN, i la capacitat d’atracció que de per si té un centre com aquest.

Li vaig comentar al Javier, i ell em va animar a començar el més aviat possible, perquè els dubtes sempre hi seran. Cal tenir en compte que fer vídeos costa molt, independentment del seu contingut: s’ha de dissenyar el guió, fer la gravació, i editar-la. De totes maneres, mai no he pensat “això no podré fer-ho, o això és massa gran per mi”. Crec que és qüestió de posar-t’hi.

En el meu cas, acostumo a gravar vídeos de 6 a 10 minuts de durada, sense gaire edició, perquè és un dels aspectes als que has de dedica més temps. Vaig començar publicant setmanalment, però el naixement del meu fill, al febrer, ha fet que sigui més difícil mantenir el ritme.

Intenten ser vídeos que et donen una visió general i rigorosa del contingut, però sense tots els detalls. Són aproximacions que et permeten fer-te una idea bàsica del tema. N’hi ha molts canals de divulgació, i la clau és trobar el teu estil propi.

CERNtripetas: canal de Youtube de l’Héctor Garcia-Morales

Quins aspectes destacaries d’aquest tipus de divulgació?

Valoro molt la possibilitat de rebre un retorn pràcticament instantani. Tu puges un vídeo, i als dos minuts ja tens un comentari. Com pot ser, si la durada del vídeo era de 8 minuts?

En general, acostumen a ser comentaris positius, que t’animen a continuar amb la tasca. Si, a sobre, et trobes algun comentari que et diu “Moltes gràcies, perquè amb canals com el teu he decidit estudiar Física”, aquell dia surts de casa pensant que ha valgut la pena l’esforç.

Per altra banda, tot i que el meu canal va dirigit a públic general, hem de ser conscients que l’usuari principal de Youtube són joves entre els 16 i els 20 anys. És previsible que, amb el temps, aquests usuaris es mantinguin i vagin incorporant-se d’altres.

A més, els youtubers de ciència, respecte dels documentals tradicionals, t’aporten una proximitat molt gran. És un format molt més proper, malgrat la complexitat tècnica que hi ha al darrera, i que moltes vegades no s’aprecia. Aquesta imatge més “casolana” no exclou moltes hores de treball.

Quina rebuda tenen aquestes accions en el teu entorn professional? Què et diuen els companys?

En general, les accions de divulgació dins del món de la recerca acaben sent un “ja em sembla bé que ho facis, però jo no m’hi veig”. Està ben vist que es facin, però no són activitats que engresquin. Per exemple, jo tinc un amic que fa de guia, i li agrada, però més enllà d’això no en fa res.

Saps d’algú més, que es dediqui a fer divulgació al CERN?

A banda de la pròpia institució, sé que hi ha un científic que fa divulgació que podríem qualificar “d’alt nivell”, i es dedica a explicar de manera més planera els resultats dels diversos experiments. Tot i que segur que també hi ha força gent que manté els seus blogs personals, no conec ningú més que ho faci de forma sistemàtica.

A banda de les activitats al CERN, també participes en altres accions?

És cert que el fet d’organitzar-les o realitzar-les aquí fa que siguin principalment en anglès o francès, i no em resulta tan natural. Com a conseqüència d’això, fa una mica més de dos anys vaig contactar amb l’ajuntament de Sant Joan Despí, d’on jo sóc, i els vaig proposar d’organitzar una Setmana de la Ciència a la població.

Jo ja havia col.laborat fent xerrades a escoles, conferències, etc, sempre que hi tornava de vacances, o algun cap de setmana, però darrerament ja no hi viatjo tant, perquè la meva vida personal i professional ja està establerta a Ginebra.

Així que els vaig plantejar de muntar un esdeveniment més organitzat, i el cert és que la rebuda i l’impacte van ser espectaculars.

Inicialment estava previst únicament que fos una espècie de Fira de Ciència, a l’estil de les que es realitzen habitualment a Estats Units. A partir d’aquesta idea, l’ajuntament va decidir afegir-ne més activitats I completar un programa més extens.

Quines són les característiques d’aquesta Setmana de la Ciència?

S’acostuma a realitzar cap a finals de novembre, i hi participen tots els centres educatius de Sant Joan Despí, des de les escoles bressol fins a ensenyaments post-obligatoris.

Les activitats que s’hi programen són molt diverses i inclouen cine-fòrums (Interstellar, el documental “Particle fever …), sortides astronòmiques nocturnes, una ginkana de les matemàtiques, amb un circuit on els alumnes han d’anar resolent reptes, intercanvis d’experiències entre les escoles …

Activitats de l’edició de 2016 de la Setmana de la Ciència

Dues activitats destacades de la primera edició van ser la Fira-concurs de ciència, que després no va tenir continuïtat, però que intentarem recuperar en la tercera edició, i la realització d’un mapa sonor de la ciutat, on els alumnes sortien amb els seus telèfons mòbils a registrar els nivells de soroll, com a primer apropament a activitats de ciència ciutadana.

Quina és la teva aportació a la Setmana?

Els aspectes més logístics i d’organització els porta la Regidoria d’Educació del municipi, i el meu paper és més d’aportació d’idees, llevat de la pròpia setmana, quan em desplaço fins Sant Joan Despí, principalment per coordinar i donar un cop de mà, així com fer alguna xerrada o conferència, que és el format on em sento més còmode.

I de quina manera creus que pot créixer?

En aquests moments, el seu impacte és molt local, però crec que estem en fase de consolidació, i n’hi hauria prou amb aconseguir un programa d’activitats relativament estable. És cert que, per la meva part, podria convidar molts coneguts de l’àmbit científic, però m’estimo més esperar que els aspectes organitzatius estiguin més clars i definits.

A més, crec que s’hauria d’ampliar l’oferta pel públic general, i no únicament pels estudiants. A la segona edició es va organitzar una conferència oberta a tothom, on jo vaig participar parlant sobre matèria fosca, juntament amb un científic de la Universitat de Barcelona que participa en el projecte GAIA, en Sergio Soria, i l’acollida va ser força positiva. Va assistir al voltant d’una cinquentena de persones, tot i que no se’n va fer gaire difusió.

En aquest sentit, un dels punts a reforçar té a veure amb l’estratègia de comunicació i difusió de les activitats de la Setmana. Hem de recordar que estem parlant de ciència, i aquest no és un tema que habitualment cridi a una assistència massiva. Es fa necessària una presència constant a xarxes socials (Facebook, Twitter, …), amb recordatoris periòdics, i cal tenir clar que no n’hi ha prou amb una entrada puntual, que aviat quedarà amagada a les profunditats del timeline.

Tens pensat explorar els aspectes més educatius?

A mi el que m’agrada de veritat és la divulgació, però sí que és cert que arriba un moment que divulgació I educació acaben molt lligades. De fet, entre educació i divulgació no hi ha una línia molt ben definida, i entre elles hi ha un espai en el que estic jugant jo ara.

Aquí al CERN participo en l’S’cool LAB, i de fet, quan torni de vacances participaré en el S’cool LAB Summer Camp, que és un campus de dues setmanes per estudiants de secundària de tot el món.

Vista exterior de les instal.lacions del S’Cool LAB

Com t’he comentat abans, jo aquí no tinc l’oportunitat de donar classes, i aquest tipus d’activitats em permeten agafar una certa experiència.

I, finalment, et planteges el retorn a Catalunya? Quines possibilitats reals hi veus?

És cert que, tot i no haver-nos plantejat encara amb la meva parella, tornar a Catalunya és una idea que sempre plana. Primer hauríem d’acabar la nostra etapa a Ginebra, per la qual encara ens queden quatre o cinc anys, i potser després encara fer una etapa intermitja. Tot i això, a partir d’una determinada edat sí que et veus a Catalunya.

A Catalunya tenim l’Alba, que és molt, i que actualment es troba en procés d’ampliació. Ara bé, el que falten són diners. Si hi ha set línies obertes de trenta possibles, el que cal és obrir un laboratori a cada una les línies restants, perquè el funcionament de l’accelerador és el mateix.

El sincrotró és un bon lloc per treballar, i en aquests moments estan començant a explorar i ampliar les col.laboracions amb altres equipaments similars (sincrotró de Grenoble, CERN …), que és per mi el realment interessant.

El personal que hi treballa té aquesta voluntat, i ara cal que s’hi dediquin els recursos necessaris. Les inversions en aquest tipus d’infraestructures no poden dependre dels cicles electorals, perquè la ciència no es mou en etapes de quatre anys.

Save

Save

Save

Save

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s