Nanoland: viatge teatralitzat al nanomón

Breu crònica de l’obra Nanoland, de la companyia Javier Villena, a partir d’una idea original del Dr. Jordi Díaz, dels CCiTUB.

Anuncios

La tarda no acompanya: pluja fina intermitent i núvols grisos que enfosqueixen el cel abans del que tocava. Del grup de cinc persones que caminem apressats pels carrers de l’Hospitalet, només una té idea del nostre destí, i del que ens espera allà. La resta m’acompanya més per vincles familiars i d’amistat que no pas per interès manifest. Sincerament, proposar una activitat utilitzant termes com nanotecnologia, física quàntica o estructura atòmica no acaba de ser una bona idea, si el que vols és que la gent s’hi apunti.

La primera sorpresa arriba a l’entrada del Teatre Joventut. Esperàvem una reunió de seguidors de The Big Bang Theory (o als seus alter ego locals …), però entre els grups de gent esperant per accedir-hi trobem famílies, parelles de totes les edats, algun grup d’amics … Ens haurem equivocat? Sembla que no, perquè tots entrem a la mateixa sala, amb un cert aire de desconeixença i curiositat pel que ens trobarem a dins.

La introducció la fa el director de la companyia, en Javier Villena, avançant-nos alguns problemes tècnics d’última hora, que espera puguin solucionar-se amb la bona predisposició de tothom, i la professionalitat del grup d’actors. També destaca l’esforç que aquests han hagut de fer per sortir de la seva “zona de confort” i adaptar les idees de l’altre gran protagonista del moment, el Dr. Jordi Díaz, alma mater i ideador d’aquesta proposta tan allunyada del seu dia a dia professional.

Químic, enginyer de materials, tècnic de la Unitat de Tècniques Nanomètriques dels Centres Científics i Tècnics de la Universitat de Barcelona, nanodivulgador … es fa difícil descriure en Jordi (necessitaria una entrada sencera!), però el que m’agradaria destacar és el seu compromís inesgotable per transmetre a tots els públics i amb totes les eines disponibles la importància de la nanociència i la nanotecnologia. Des de NanoEduca, El nanoscopista, Escolab, Festa de la Ciència, NanodivulgaUB, Campus Gutenberg, BCNspiracy, NanoInventum … són moltes les plataformes i accions on trobem el seu segell.

Nanoland: detall de la invitació

Nanoland, una obra de teatre per tots els públics, és una altra de les seves creacions. I la funció està a punt de començar. S’apaguen totes les llums, però unes làmpades de llum ultraviolada a l’escenari anuncien elements de teatre negre. I no anem errats.

Aviat coneixerem la Berta, un personatge imaginari que ens acompanyarà en un viatge fantàstic per un món invisible als nostres ulls, però tan real com la realitat macroscòpica que ens envolta. Des de la creació dels àtoms i el paper de la força nuclear forta, fins les raquetes de tennis i les cremes solars. Des de la superfície específica al confinament quàntic. Parades en un recorregut que sembla no tenir fi, fins que apareix un personatge imprescindible: en Richard Feynman, i la seva famosa “There’s plenty of room at the bottom“, frase que es considera el tret inicial de la nanociència i la nanotecnologia.

No amagaré que, al meu parer, encara hi ha aspectes a millorar: ritme lent en la primera part, coordinació entre diàlegs i efectes sonors, alguns paràgrafs explicatius excessivament farragosos, volum de la música massa alt en diversos moments, alguns elements visuals poc clars … Però també hi ha moments per recordar (i potser aprofitar en entorns més acadèmics), com les tensions de parella entre el protó i el neutró o la relació entre la física i una bona bufetada.

I al final, una molt encertada referència a la futura celebració de l’Any Feynman, al llarg del 2018, en l’equip organitzador de la qual, com no podia ser d’una altra manera, també hi ha implicat en Jordi.

Comença, com bé va comentar en Javier Villena en rebre els aplaudiments del públic que omplíem el teatre, una nova etapa per aquesta obra. Ara toca donar-li aire i fer-la viure. Deixar que es mogui per altres escenaris (genial que en pocs dies visiti una presó!), i que es vagin ajustant tots els detalls que encara grinyolen una mica. Perquè, com tota proposta arriscada i innovadora, el seu camí no serà fàcil.

Però no cal oblidar un aspecte, que personalment considero clau: el meu grup d’acompanyants estava format per dos infants (10 i 12 anys), una dona sense formació científica, i un llicenciat en Física. Tots van sortir satisfets, tots van gaudir de la representació, i el que és més important: tots van entendre els conceptes que s’anaven presentant. I aconseguir això en un grup tan variat vol dir que de ben segur és va assolir un dels objectius de l’obra: transmetre la ciència d’una manera diferent.

Gràcies, Jordi, i gràcies als actors i actrius que esteu fent això possible. La ciència necessita gent com vosaltres, que arrisqui i s’atreveixi a anar més enllà de les fronteres que ja coneixem.

Save

Save

Save

Save

Un comentario en “Nanoland: viatge teatralitzat al nanomón”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s